Persecució de les persones amb discapacitat sota el nazisme

L'Holocaust no va començar amb les càmeres de gas. L'odi es va desenvolupar gradualment a partir de les paraules, els estereotips i els prejudicis, mitjançant l'exclusió legal, la deshumanització i l'escalada de violència. 

Abans que Hitler activés la maquinària de l'extermini total dels jueus l'any 1941, els nazis havien decidit que una part de la població mereixia la mort només pel fet d'haver nascut, perquè es tractava de "vides que no mereixien ser viscudes": les persones amb discapacitat física i cognitiva.  

El pas de considerar que uns éssers humans són inferiors a d'altres i assassinar-los de forma organitzada i massiva es va prendre per primera vegada amb els discapacitats. Entre 1939 i 1945, el programa Aktion T4 va organitzar l'assassinat d'aproximadament 300.000 discapacitats en més de cent hospitals d'Alemanya. 

El coneixement d'aquests fets resulta essencial per comprendre els mecanismes de terror del règim nazi, però també per albirar fins a on pot portar el racisme i què hi ha al final del camí de l'odi. 

Joan M. Calvo Gascón, president de l'Amical de Mauthausen, ens parlarà sobre aquestes víctimes oblidades del nazisme. 

Es tracta de la conferència institucional de la commemoració del Dia internacional en Memòria de l'Holocaust i de prevenció de crims contra la humanitat. 

Accés lliure (sense reserva prèvia). Aforament limitat a 100 persones